desig.

Sola, damunt una roca, mirant el mar.
Fer-ho l'ajudava a reflexionar sobre tot el que entabanava els seus pensaments i sentiments, intentava posar-hi un xic d'ordre i feia que el cor bategués un xic més poc a poc.. Que, de tan en tan, no anava malament.
Però aquell dia tot era molt més confós. La guerra havia esclatat, no trobava forces per menguar res del que corria per dins les seves venes..


I què, quan topes amb un carreró sense sortida?
No és tan fàcil com trobar una espelma, trobar (algú)na cosa que t'il·lumini les nits més fosques, una manta que abraci tota fredor incandescent i la recicli fent-ne calor infinita..

No és tan fàcil.


*