dimanche 8 juin 2008

Ilusión y sus andares.



Se llamaba Ilusión. Era una pequeña niña que no comía, nunca tenía hambre. Aunque no comiese, ella seguía engordando.. De que engordaba? De sus suenyos y los de aquellos que le rodeaban, las promesas, los caminos y los consejos. Hasta las habladurías engullía. Nada de lo que tragaba era material, pero ella seguía y seguía hasta que se hinchaba. Le encantaban, en especial, las promesas, que parecían preciosas y que, de grandes y sabrosas, eran en un principio empachantes.. pero al final siempre se quedaban cortas y le dejaban con hambre. Tan grande se hizo, tanto se hinchó que, sin escuchar a su amigo, llamado Audaz, que no paraba de repetirle que no le sentaría bien tanta cantidad de humo y aire, un buen día explotó. Por desgracia, por allí pasaba un chico que se llamaba Sueño y se empapó de los deshechos de la pobre chica.. Intentó limpiarse pero empezó a beber y engullir del aire y del humo y de las promesas y de los sueños..


*


6 commentaires:

lanenathais a dit…

ahir dèiem amb el meu company de pis que la il·lusió es una traïdora, que la veus venir,la veus venir, però t'ataca per l'esquena. La putada de les il·lusions es que estan formades per masses elements per localitzar-les i linxar-les si fa falta...hauríem de saber pq és insaciable aquesta noia, quin forat vol emplenar amb tant aire i fum?
un petonet guapa i segueix així.

Marta i Berta a dit…

és preciós,
i parla de llum.

Lanski a dit…
Ce commentaire a été supprimé par l'auteur.
Lanski a dit…

I el noi anomenat Somni va acabar fent PUM! I tots els que estaven aprop del Somni van quedar bruts...


Espiral de destrucció per culpa de la il·lusió. Demà hi tornaré a caure.

Unknown a dit…

Fa dies que l'arbre està en flames, i a dies crema més i a dies crema menys, però diuen que el foc purifica, neteja i deixa lloc perquè torni a créixer el que sigui que hi ha de créixer.

L'única por és que les meves flames hagin cremat altres fulles que no siguin les de les meves branques...

I potser sí que t'ho imagines, o potser no, però no saps pas com anhelo el dia que l'última guspira s'apagui per començar a rebrotar.

Finsaviat!

Xevi a dit…

Sense massa poesia dons m'ataca una malaltia ( cara de vergonya )

us envio petons amb gust de mel

X